Wert: Castigat sense kerning

Una de les avantatges de la tipografia digital és la de poder controlar parelles de lletres que, per la seva forma, al ajuntar-se necessiten d'un ajust. Així el tipògraf (el creador de la tipografia) disposa de taules on poder ajustar aquests espais entre lletres moltes vegades excessius. A aquesta compensació entre caràcters l'hem denominada tradicionalment amb  l'anglicisme Kerning.
Els següents exemples són escànners d'un anunci i de titulars de notícies de portada de diaris en que s'observa l'oblit d'aquesta norma tipogràfica. Evidentment la immediatesa de la premsa escrita descarta la compensació manual de tots els casos...En el cas de l'anunci ...(esperem mai no ens passi a nosaltres!!!)
Els exemples ens han de servir per repassar una i mil vegades tots els titulars que surtin  de les nostres mans perquè compondre un línia de text vol dir ajudar al lector a que entengui la paraula i la frase.

S'intenta:

1. Escollir una tipografia amb taula de Kerning.
2. Assegurar-nos que està activat al programari.
3. En cas contrari observar si el programa de composició té opcions en aquest sentit. Programes com Adobe Indesing (Opció Kerning òptic) en tenen.
4. Fer-ho manualment

Exemple 1:

Anunci 1 pàgina

Anunciant: Línea Directa

Exemple 2:

Titular

Publicació:ARA

Exemple 3:

Titular

Publicació: El Pais

Exemple 4:

Titular

Publicació: LA VANGUARDIA

Exemple 5:

Titular

Publicació: LA VANGUARDIA