Tipofília: Projecte tipogràfic La Vulgata

Un curtmetratge de PILLOWFACE Press. Mostra el procés d'impressió tipogràfica d'una pàgina de La Vulgata.

"Els meus intents de creació i impressió d'una pàgina (en realitat només un fragment d'una pàgina) de la Vulgata llatina amb tipografia. Els subtítols estan en rus."

BEATRICE WARDE, La copa de cristall

La copa de cristall fou una conferència impartida als membres del gremi de tipografs al St. Bride Institute, Londres en 1932. Aquest és el final del text:

L'ofici d'impressor demana una actitud humil, per la manca d'aquesta actitud moltes de les belles arts es debaten en experiments sentimentals i auto complaents.

No hi ha res simple o maldestre en fer una pàgina transparent. L'ostentació vulgar és dues vegades més fàcil que la disciplina i, quan comprenguis que aquella tipografia desagradable mai desapareixerà per si mateixa, estaràs en disposició de capturar la bellesa com l'home savi atrapa la felicitat buscant en altres temps.

El tipògraf que no coneix el seu ofici aprèn la inconstància de l'home ric que odia llegir. Per a ells no són ni les gràcies ni els espais entre lletres perquè no els apreciaran. Ningú (excepte un altre artesà) podrà apreciar el teu mestratge, però podràs passar interminables anys de felicitat experimentant en la creació de la copa cristal·lina que sigui digna per a contenir la collita de la ment humana.

Beatrice Warde
The Cristal Goblet

Londres, 1932

DEDICATÒRIA

Als meus companys de viatge:

tocacampanes, tramposos, belitres, perdularis i esparracats, leprosos i esguerrats, caminants, rodamóns, joglars, clergues apàtrides, estudiants passavolants, tafurs, prestidigitadors, mercenaris invàlids, jueus errívols, antics captius dels infidels amb la ment orada, folls, fugitius, desterrats, malfactors amb les orelles escapçades, sodomites, i, entre ells, cadiraires, esmolets, emparelladors, paletes, brivalls de tota mena, tafurs, poca penes, brètols, bergants, maules, morts de gana, estafes, saltimbanquis, pòtols, truans i canonges i capellans simoníacs, i gent que vivia de la ingenuïtat d'altri, falsificadors de butlles i segells papals, venedors d'indulgències, falsos paralítics que estaven a les portes de les esglèsies, trànsfugues dels convents, venedors de relíquies, perdonadors, endevins i quiromàntics, nigromants, curanderos, falsos mendicants i fornicadors de tota casta, corruptors de monges amb enganys, simuladors d'hidropesia, epilèpsia, hemorroides, gota, falsos nafrats, simuladors de demència malenconiosa.

Umberto Eco. El nom de la rosa. Edicions Destino. 2a. ed. Setembre 1994. Barcelona. Traducció: Josep Daurella

Tipofília

Projecte tipogràfic La Vulgata

Cap comentari:

Seguidors